MRP DE MENORCA
Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca
Inici arrow Grup de lectura arrow NO EM DEIXIS MAI
dimarts, 27 juny de 2017
 
 
Menú principal
Inici
MRPM
Articles
Documents de treball
Oratges
Materials
ESCOLES D'ESTIU
Jornades de tardor 2015
Estadístiques
Escoles Anteriors
mrpms
Trobades Nacionals
MRPs a nivell Nacional
GRUPS DE TREBALL
Grup de lectura
Mestres per la música
Alumnes i Desigualtats
JUGA NET !
Eduquem amb l'esport
Forum d'ONG
MUCEM
BLOG del grup de lectura
Formulari d'accés





Recuperar contrasenya?
Sindicació
Qui està connectat
Estadístiques
Usuaris: 4
Notícies: 139
Enllaços Web: 14
NO EM DEIXIS MAI PDF Imprimir Correu
dijous, 02 novembre de 2006
NO EM DEIXIS MAI
Kazuo Ishiguro
Editorial:Editorial Empúries
Col·lecció: Anagrama/ Empúries, 47
És un llibre inquietant. Potser aquesta  és la impressió més general de la lectura del llibre “No em deixis mai”. És una novel·la de ciència ficció, narra un malson o apunta a una realitat cada cop més propera? La possibilitat de crear clons humans destinats a ser donants d’òrgans va encetar el debat. I necessàriament, hi sorgeix la qüestió ètica. És reprovable aquest fet? Quins són els límits de la enginyeria genètica?

En tot cas, pensam que l'autor es posiciona davant d’ aquest tema. Les seves criatures semblen aparentment deshumanitzades, però cerquen establir lligams, viuen l'amistat i l'amor i són capaces d'expressar emocions i sentiments mitjançant la creació artística... Ishiguro intenta demostrar que estan dotades d'ànima.

Un altre tema de fons és la funció de l’ educació. Aquesta apareix  al llibre com l’acceptació acrítica del sistema i en aquest sentit dóna bons resultats perquè els personatges protagonistes no es plantegen en cap moment  transgredir-lo ni cercar què hi ha més enllà. Gairebé sense preguntes ni curiositat (sols comenten els rumors),  accepten  amb resignació la vida que els ha tocat viure, sense futur. Ningú no surt del carrerany ni se salta cap norma. L'individu no existeix com a tal. Sobta i costa entendre la submissió, la passivitat davant aquest destí  assignat. Algunes persones van relacionar l’argument de “No em deixes mai” amb el de  pel·lícules de ciència ficció o els va fer pensar en una granja on els animals són criats per anar a l'escorxador i viuen feliços.Altres van considerar que tots, d’ una manera o altra, també vivim dirigits, condicionats i sotmesos, tot i que preferim creure que som lliures.
 
Quant al lloc on viuen els protagonistes, l'escola,  sen's presenta com un espai idíl·lic, tancat i aïllat, on el món exterior està desdibuixat i una atmosfera especial envolta els personatges. Les paraules naixement i mort són tabús i es substitueixen per eufemismes com “arribar a terme”. Tanmateix hi estan segurs i se'n senten orgullosos.
Com a marc de fons d’aquest espai idíl·lic on viuen els personatges s'intueix una societat britànica fragmentada que reprodueix  una educació classista.  Primer  ajuda i es preocupa dels éssers  que ha creat  i  després els dóna l’esquena, lliurant-los al seu destí.

Es tracta d'una història  brillant i plena d'emoció en els darrers capítols. També trista, incita a la compassió. En general costa agafar el fil argumental i, mentre que a algunes persones la història els captivà de bon principi, a altres fins a la meitat no els despertà prou l'interès. Mentre una persona comenta que no el tornaria a llegir en cap cas, una altra deia que, quan el va acabar, sentí la necessitat de tornar al principi. És una història cinematogràfica, en llegir-la  sembla talment com si veiessis una pel·lícula.

Tot i la tristesa que traspua tampoc cal ser pessimistes, mai no hem de perdre l’esperança. El gènere humà és capaç de les majors crueltats i també de realitzar grans gestes.


 
< Anterior   Següent >
La Catedral de Menorca
Darreres Publicacions
Darrers enllaços
Darrers arxius
08.jpg
El més llegit
 
Top! Top!